Què?

QUÈ DE QUÈ, FILL DE PUTA?

Ah, que això és per explicar què és el Port Au Prince Young Hostel? Val, d’acord, joder aviseu.

Potser podríem començar dient què NO és el PAPYH, intentar una definició negativa. Per exemple: és segur que no és un posa-vasos. Ni un iogurt. Tampoc és un pivot tirador, això ho era en Lorbek fins que li van fer la lobotomia. Està molt lluny de ser confeti, una tapa de cap i pota, una cheerleader o Zinedine Zidane. Vist des de lluny tampoc podries afirmar que fos una bola de petanca, o un radiador catalític. En Melcior Mauri ens va confirmar que no era pluja.

Ja ens hi anem acostant.

Algú des del fons crida: «UN OBRELLAUNES!» Val, s’agraeix l’esforç, però no. No l’insulteu, no és tant senzill. Almenys ell s’ha pronunciat.

De moment podem afirmar que el PAPYH és allò que no és un posa-vasos, ni un iogurt, ni un pivot tirador (potser un aler? No ens precipitem), ni confeti, ni cap i pota, ni una cheerleader, ni Zinedine Zidane, ni una bola de petanca, ni un radiador catalític, ni pluja.

Intentem-ho en positiu:

Port Au Prince Young Hostel : Podcast del culte oculte. Port au Prince ens remet a un lloc on tot és una bogeria, un indret governat per la falta de raó. Doncs imagineu un Young Hostel dins aquest marasme. Locura dins la locura.

A la primera temporada la música era més protagonista i només hi havia una veu que parlava (una veu que parlava!), a partir de la segona s’afegeiren més col·laboradors a la cosa. Hem entrevistat a gent IMPORTANTA. I hem fet risses. Almenys entre nosaltres. No sé, ja que hi sou, foteu-li al PLAY.